YES IS MORE, Un arquicòmic sobre l’evolució , és el llibre publicat per BIG A/S en motiu de l’exposició “Yes si more – Close up” celebrada a la Danish Architecutre Center de Copenhague el 2009.
Tot i l’aparença informal de la publicació, hem trobat un important missatge de vigència actual i d’alta profunditat conceptual, així que n’exposem alguns d’ells.
Comença per una seqüencia que ens sintetitza la SITUACIÓ ACTUAL de l’arqutiectura, de les nostres ciutats i de la nostra societat, posa en valor els CONFLICTES, que podem veure al nostre país, i proposa una EVOLUCIÓ amb esperança de futur.
Actualment, “s’ha estès una plaga d’edificis idèntics a la major part del teixit urbà, on la majoria dels intents d’innovar s’han vist reglats a inofensives caixes genèriques. A més, tots ele esforços s’han invertit en polir i perfeccionar fins al més mínim detall.”
A més la ciutat i a la societat es generen conflictes, cal no ignorar els conflictes, “sinó treuren beneficis, com una forma d’incorporar i integrar les diferencies sense haver de comprometre’s amb un o amb l’altre o escollir un bàndol, sinó unint tots els conflictes d’interessos com so fos un nus gordà de noves idees“.
“Una arquitectura inclusiva en lloc d’exclusiva . Una arquitectura alliberada de la monogàmia conceptual y de la obligació de lligar-se a un únic interès o idea. Una arquitectura en la que no es calgui escollir entre públic o privat, dens o obert, urbà o suburbà …. Una arquitectura que ens permet dir si a tots els aspectes de la vida humana, sense importar el grau de contradicció. Una forma arquitectònica de bigàmia que no ens posi entra l’espasa i la paret, sinó que ens permeti-les ambdues. YES IS MORE Visca l’Evolució !”
“Una arquitectura pragmatico-utòpica amb la que l’objectiu pràctic sigui la creació de llocs perfectes en l’àmbit social, econòmic i ambiental.”
Cal destacar la reflexió sobre la PLANIFICACIÓ URBANISTICA:
En moltes ciutat “s’hi podia veure clarament que seria un avorrit plà general de blocs quadrats. Volia trobar una manera d’evitar el típic pati tancat pels murs continus de programa que no tenen en compte l’escala ni l’activitat i que incorpora totes les construccions en el mateix model. …
La temptació política es crear una ciutat integrada … on els programes residencials, d’oficina, públic i comercial convisquessin lliurement. … Potser aquesta idea d’integració podria ser una via d’escapament de la uniformitat del la ciutat.
L’arquitectura i l’urbanisme són dues disciplines molt diferents, la primera advoca per la simplicitat, la claredat i la coherència, mentre que la segona busca les condicions òptimes per la diversitat , la varietat i la sorpresa.”
I el paper que desenvolupen els arquitectes actuals i el dels polítics:
“Com a arquitectes, el nostre treball a vegades simplement consisteix en embellir programes predeterminats, … un cop s’han decidit tots els detalls del programa i s’ens demana que “el fem bonic”.
Sols es tenen en compte als arquitectes una vegada s’ha decidit la construcció, l’emplaçament, les mides y el contingut del programa, per tant, … la arquitectura no te cap influencia decisiva sobre l’evolució de les estructures físiques de la Societat. La funció de l’arquitectura sovint es redueix a l’estètica.
I com a conclusió destaquem :
“L’arquitectura és la manifestació física de la societat humana sobre l’escorça de la terra, és a dir, una part artificial de la geografia del planeta. Es on tos vivim. L’arquitectura es “allò que ens rodeja”. I, degut a que els arquitectes treballen constantment a i amb la ciutat, es podria pensar que som capaços d’endevinar el futur urbà. No obstant, mentre estem asseguts a casa esperant que soni el telèfon o que s’anunciï un concurs, el futur l’estan decidint els que tenen poder, els polítics, o els que tenen diners, els promotors.”
“Les espècies que sobreviuen no són les més fortes, ni les més intel·ligents, sinó aquelles que s’adapten millor als
canvis.” CHARLES ROBERT DARWIN Naturalista 19787
Cal evolucionar.
